Els contes infantils de Hans Christian Andersen, alguns inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell, estan caracteritzats per una gran imaginació, humor i sensibilitat. El present volum inclou els reculls Contes. Primera sèrie i La dona d’aigua i altres contalles, traduïts per l’escriptor i poeta barceloní Josep Massó i Ventós, publicats, respectivament, el 1907 i el 1911.

El conte és una narració breu que gira al voltant d’un únic incident predominant al que se li dona una solució definitiva (s’ha de prescindir de tot allò que sigui secundari i pugui distreure l’atenció del tema principal). Tot això expressat d’una forma que arribi a despertar en els nostres sentits un únic efecte emocional. En general és un relat breu que explica un assumpte fictici que es diferencia de la novel·la per la seva extensió. La novel·la acostuma a tenir una estructura més complicada i bastants més personatges que un conte. Un conte i una faula es distingeixen en el fet que aquesta última és encara més curta que els contes, disposant només d’un sol capítol on es narra un fet concret i sempre duu moral. A més les faules, per poder donar lliçons, tenen sempre un final feliç, mentre que els contes no. El present volum recull un total de 165 contes estructurats en «Grans clàssics», «Arreu de món», «Contes més nous», «Contes en vers» i el de grans autors con Isop (amb les seves faules), Andersen, els germans Grimm i els de casa nostra com són Joan Amades, Ramon Llull i Carme Karr.

La major part dels contes populars són de tradició oral, històries que s’expliquen en l’àmbit familiar o del veïnatge a la vora del foc i que es transmeten al llarg de generacions. Aquestes, esdevingudes com a contes tradicionals transcrits cap al s. XIX, segueixen sent un poderós recurs educatiu que els pares expliquen a la vora del llit del seus fills. La força expressiva de la paraula segueix sent el principal motor dels contes per a petits i grans. L’actor Manel Barceló es posa a la pell del senyor Nil, un misteriós narrador de contes que t’embruixarà amb les seves històries. T’explicarà contes d’aquí i d’allà, et transportarà a altres països i mons. El senyor Nil explicarà els contes, però també els interpretarà. El que no fa mai el senyor Nil, però, és parlar d’ell mateix ni de la seva vida i això encara el fa més misteriós…

La mòmia d’un ballarí egipci, un home llop, un vampir assedegat que demana sang a la Creu Roja i dos fantasmes que no es resignen a ser llençols per a una nit de noces són els protagonistes d’aquestes quatre històries de por que no pretenen fer por. Quatre històries que ens presenten el drama d’uns personatges especials, víctimes tots ells de la incomprensió. Quatre històries que provoquen la rialla perquè són agosarades i perquè estan ben farcides de situacions còmiques. Quatre històries que podem qualificar d’esgarrifosament increïbles.

El senyor Hoppy, un solter jubilat, sent un amor secret per la senyora Silver, una vídua molt atractiva. Ella, però, omple d’atencions l’Alfie, la seva tortuga. El pla terriblement enginyós del senyor Hoppy per vèncer el seu rival i aconseguir l’amor de la senyora Silver per mitjà de cent quaranta tortugues —com a mínim!— us deixarà amb un pam de nas.

Un xiquet de 4 anys rep, com a premi per el seu bon comportament, una pilota. Arrel d’aquest regal començaran a ocórrer tota una sèrie d’aventures d’allò més divertides.

Jeremies adora la seua llar, l’antiga biblioteca de Vilaestrela. Va aprendre a llegir quan era molt xicotet i somia amb les gestes dels cavallers errants… i amb la seua estimada Melinda… Però una amenaça plana sobre ell i la seua colònia: l’Ajuntament enderrocarà la biblioteca per a construir un centre comercial! Què farà el nostre valent ratolinet per a evitar-ho? Entra en el conte i viu al costat de Jeremies aquesta singular aventura!

Recull de rondalles populars trameses per tradició oral

Il·lustrat per Lola Anglada, La nau de veles d’or és una recopilació de disset rondalles populars d’Andersen traduïdes al català: Els tres ous, Juliverdina, Joan bocí d’home, L’Arrenca-pins, L’homenet Cloc-Cloc, Les tres tarongetes de la virtut, La formigueta que va a Jerusalem, La noia de les mans tallades, No s’ha de treballar en diumenge, La Ventafocs, La princesa que dormí cent anys, Els tres fills del rei, Caputxeta roja, En Barba-blau, Mestre Gat amb botes, Sant Aleix i Les tres filles dels forner. Massó, en el pròleg, irònicament, s’autovalorava com el més genuí rondallista del món.

Recull d’històries populars. En paraules de l’autor: «Fa estona que jo estava pensant en sa falta que feya dins Mallorca, y sobre tot dins ses fogañes de ses cases de la pagesía, un ó més llibrets escrits en mallorquí populá qu’ajudás à n’els missatges y conradós à passa ses llargues hores de ses vetlades de s’hivèrn, sense perjuy de la Corona y des sopá, al mateix temps que los devertís y donás bons conseys y qualque mica d’instrucció. Desitjós d’omplí aquest buyd, me vaitx resoldre à escriure alguns cuentos; trèts, la major part de ells, de fets succehits y tradicionalment conservats dins ses mateixes llars de la pagesía».

Sé que jo no puc canviar la meva cara. Però potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’Auggie sap que no és un nen normal i corrent. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.

A un costat, un ocell, llest i independent, decidit a passar l'hivern boreal a la infinita planura africana, com cada any. A l'altre, un lleó amb els ulls blaus com el mar i cor gegant, instal·lat sota el mateix arbre on es troba el niu de l'ocell. Superat el recel inicial, tots dos s'adonen que la seva convivència està plena d'avantatges: el lleó manté lluny de l'arbre micos i serps, i l'ocell li treu les paparres al lleó. I es fan amics. Tant, que el lleó se sentirà amb forces per compartir amb l'ocell el seu secret més gran…

Les rondalles mallorquines són contes populars de l’illa de Mallorca, de tradició oral que passaven de boca en boca i de pares a fills. Aparegueren en forma escrita a partir d’una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi des Recó i que es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó.

Les rondalles mallorquines són contes populars de l’illa de Mallorca, de tradició oral que passaven de boca en boca i de pares a fills. Aparegueren en forma escrita a partir d’una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda sota el pseudònim de Jordi des Recó i que es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó.

En aquest llibre es conten les estranyes aventures de sis nois que tenien el mateix nom, però diferents defectes. Cadascun d’ells, en el seu propi vici o desviació, era exemple extrem i lamentable: potser a causa d’això els arriba amb inusitada rapidesa la dura lliçó que els havia d’adreçar la vida. Tot i que s’encaminen cap a una conseqüència moralitzant, aquestes narracions no pequen mai de sentenciosa aridesa: són mogudes i humanes i les enriqueix un deliciós humorisme.

Sota el nom de ¿Qui ho ha fet? s’apleguen una vintena de relats de misteri en els quals l’autor no diu qui és el culpable. El lector haurà de fer de detectiu i esbrinar-ho pel seu compte. Si no se’n surt, haurà de mirar el final del llibre per poder llegir la solució dels enigmes d’aquests relats d’intriga.

Un galió, un tresor, una illa! Quina increïble aventura pels mars del tròpic! Tot va començar amb una carta perfumada d’espígol que la tia Làmpia va enviar als seus tres nebots. Quan vam partir, ningú no es podia ni imaginar com acabaria aquell viatge…

La pastanaga valenta narra les aventures d’un tubèrcul que marxa de la seva calentona casa per cercar respostes sobre el seu origen. Un dia a l’hort, escolta com parlen de la seva família «els Tubèrculs» i de lo importants que son per a l’alimentació tant dels animals com de les persones. Aquest personatge, la Pastanaga Valenta té un caràcter inquiet gens conformista, curiós i amb ànsia de conèixer món. Això la portarà a tot un seguit d’aventures on descobrirà personatges ben estrafolaris, però que de tots ells en traurà una lliçó. La història s’inicia en un hort molt ben cuidat per un avi dolç, amant de la natura, respectuós, amb molts coneixements i sobretot encantat de rebre de tant en tant a les seves netes. Sovint s’asseuen al voltant de l’olivera Matinera, un arbre mil·lenari, on l’avi s’inventa històries que sempre esdevenen al voltant del seu cultiu. Que és un tubèrcul?, perquè es van començar a cultivar?, i quan fa de tot això? En Pitàgores (el Talp), té totes les respostes que la nostra protagonista està buscant… Però primer l’haurà de trobar…